Renovacions d'última hora

Avui recomanarem un consell molt senzill que potser ens passa per alt, tot i que és molt més habitual que el duguem a terme sense ni témer-nos-en (o per pura vessa).

Quan vos toqui renovar coses en què fan pagar (encara que siguin taxes) com el carnet d'identitat, el passaport, permís de conducció, l'ITV d'un vehicle... sempre que sigui possible, esperau el màxim de la data de venciment. La raó? Ben senzilla! Normalment aquestes renovacions prenen de punt de partida el dia de la renovació per començar a comptar per a la pròxima data d'expiració. Si vos avançau a la data d'expiració, perdreu un temps de validesa... que teniu pagat! Teniu-ho en compte, pensau que a força de retallar temps a les renovacions, potser en sumau una més al llarg de la vostra vida... I si en lloc de retallar les allargau més enllà de la data de caducitat, per ventura encara vos n'estalviareu una o dues de les que faríem al llarg de la vida (per exemple amb el passaport ho podeu fer, si no el necessitau, és igual que hagi caducat, ja el renovareu quan vos sigui necessari).

Regals amb molt d'amor

Si una cosa té l'amor, és que és gratuït i lliure de taxes... i per això ens agrada tant als aferrats.

Durant les vacances de Nadal era un bon moment per parlar dels regals, però hem decidit esperar a veure quants de vosaltres quèieu en la tudadissa de Nadal perquè ara pugueu escalivar una mica, que a vegades ja va bé... això i que l'autor del blog ha tingut el grip i no estava per escriure.

El món dels regals no té gaire sentit per als aferrats... En una sèrie prou coneguda, un personatge prou conegut diu una cosa així com (es nota molt que no em vull molestar a cercar el capítol per fer-ne la cita exacta?) que quan feim un regal, per exemple d'aniversari, l'altra persona queda compromesa a correspondre-hi amb un altre regal més o menys del mateix valor... de manera que al final la reflexió és obligada: per què no s'alliberen de tant de patiment i cadascú es compra allò que vulgui, si és que ho vol comprar?

Segurament els regals tenen un sentit original, d'agraïment i d'intercanvi. Després quan els aferrats no volem entrar en el joc ens diran que els no donam importància tot i que ens serà igual el que diguin i ens sentirem potser assenyalats, culpables, aïllats... El consumisme en sap més per vell que per Dimoni, i ha aconseguit un èxit més a la seva vitrina de victòries sobre una societat idiotitzada: que els regals s'han de fer per compromís i que s'han de comprar coses.

Com podem compaginar, doncs, els apreciats valors de l'intercanvi i de l'estalvi? Substituïu els doblers per l'amor, aquesta és la fórmula que us recomanam. Un regal fet a mà, un gest, un present immaterial... són moltes les opcions que teniu per fer regals que no us costin un sol cèntim i que omplin de joia les persones a qui voleu oferir-los. Cercau idees! Siau creatius! Aquest mateix Nadal vaig aprendre a fer ninots de ganxet a través d'internet i vaig poder fer segurament el regal més especial de la meva vida, amb hores i hores i hores de feina al darrere... i un cost zero perquè el fil ja el tenia, rondava per casa nostra. Donau valor a allò que no es pot comprar amb doblers!

Podríem cansar-nos d'idees, però una bona opció és que cadascú miri què és allò que se li dona bé i que gaudeix fent: si sou bons escrivint, escriviu un conte, il·lustrau-lo, cosiu-lo amb una cinta... Si vos agrada compondre cançons, regalau-ne una, per què no? Aquell que és bo dibuixant... té el cel guanyat per fer regals! Quantes coses se poden pintar? Encara que el vostre passatemps sigui fer figuretes de metall amb clips o polseres de fils... explotau-ho! Compartiu-ho! I si no teniu habilitats manuals, avui en dia no hi ha excusa, a través d'internet podeu aprendre moltíssimes artesanies que us poden donar una empenta definitiva a l'hora de regalar coses... que si a més són útils, millor!

I que provin de dir-vos res. Els aferrats també podem jutjar els regals dels altres... seria molt fàcil dir que és vulgar anar a una botiga i comprar amb els doblers de la setmanada qualsevol xorrada i no ho anam dient. Doncs això, una mica de respecte pels que hi posam temps i amor (però no doblers).

Ah, i una darrera cosa!  Molt alerta amb els grups de whatsapp per fer regals en conjunt... sol ser molt temptador, et solen demanar entre 5 i 10 euros a canvi d'oblidar-te'n del tema... És molt fàcil caure-hi, fins que un dia t'adones que una setmana tens tres aniversaris i t'adones que has d'enviar a tothom a fer punyetes. Teniu sempre una frase preparada per quan vos conviden a aquests grups. Es pot ser molt contundent "Gràcies però no vull gastar-me un duro!", tot i que l'experiència em diu que la gent que ens envolta no està gaire preparada per sentir el que tothom voldria dir i ningú gosa, per tant altres opcions ja faran el pes: "Em sap greu, és que li faig un regal pel meu compte!" és òptim.

I sincerament, això és el blog dels aferrats, el consell definitiu és que si no teniu temps per fer un regal, no en faceu. Ja hi haurà millors moments!

Videojocs (molt) cars

La indústria del videojoc mou molta pasta. N'ha de moure, perquè un videojoc acabat de sortir del forn té un preu contundent. Potser el consell més bàsic seria trobar hobbies més barats... Però avui dedicarem una entrada als amants dels videojocs perquè en cas que no vulgueu renunciar-hi, pugueu trobar opcions compatibles amb una bona salut econòmica.

Abans d'entrar en consells i valoracions, deixarem que algunes xifres ens il·lustrin. Dragon Ball Xenoverse (2015) per a Xbox One. El preu de sortida fou de 71,99 €. La gràcia és que avui en dia (cinc anys després del llançament) es pot adquirir per 12 euros a través d'Ebay... Dragon Ball Raging Blast (2009) per a Xbox 360. Preu de sortida: 69,95 €. Avui en dia es pot aconseguir per 8 euros a Cash Converters. En ambdós casos ens estalviam més del 80% del preu inicial del producte.

Si deixam de banda el format físic, trobam a vegades ofertes encara més estridents. La descàrrega per adquisició legal de jocs relativament antics fa que puguem pagar autèntiques pixerades (1, 2 i 3 euros...) per videojocs que en el seu moment valgueren una doblerada.

D'aquestes observacions, en podem extreure algunes premisses que ens ajudaran a actuar amb seny.

Tenir paciència 

Si sou víctimes de la pressió social, les modes i els desitjos fervents de la societat de consum, malament rai. Si voleu tenir el darrer videojoc que acaba de sortir i el voleu tenir ara, costi el que costi, hauríeu de revisar si de veritat entre les vostres prioritats vitals hi ha l'estalvi. Amb paciència, els jocs baixen de preu. Seguint la línia dels jocs de la franquícia de Bola de Drac, Dragon Ball: Kakarot Ultimate Edition es pot reservar ja per... 99,99€ per a Xbox One. Si poguéssiu viatjar al futur amb la màquina del temps de la Corporació Càpsula, segurament el trobaríeu pel 85% d'aquest preu... O menys. Però com que (suposo que) no és el cas, simplement relaxau-vos... i esperau. Així com el preu anirà baixant més i més, el nostre somriure s'eixamplarà més i més. És un bon moment per adquirir a preu de ganga videojocs de fa 8 o 9 anys... teniu recursos de sobra (Youtube, blogs...) per fer bones tries de videojocs que hagin envellit bé.

Comprar-ne de segona mà

No és cap secret... comprar un videojoc de segona mà, llevat que parlem d'edicions limitades, antigues de baixa tirada o de col·leccionista, vos hauria de sortir a compte: els videojocs de segona mà tendeixen... a baixar de preu! No és cap secret, que l'hagin fet servir no té cap valor afegit, al contrari, mentre aquest videojoc es vengui nou de trinca, de segona mà hauria de ser més barat (i si no ho és, desconfiau-ne). Aquest consell, combinat amb l'anterior, pot ser la clau per gaudir de l'afició als videojocs sense morir del sentiment de culpa d'haver de pagar el que valen nous de trinca.

Espipellau ofertes

Com ja hem comentat, estau atents, a vegades Steam o Gog o altres webs tenen ofertes amb descomptes molt contundents... Inclús fins al punt d'oferir jocs de franc! Mirarem, un dia, de dedicar un article a algunes d'aquestes webs per si les voleu vetlar.

Compartiu-ne

Vet aquí el gran enemic del capitalisme... La societat que coopera i com que comparteix les coses no es veu obligada a consumir. Som Satanàs! Tants d'anys d'anar a escola perquè ens inculquin els bells valors de compartir, cooperar, ajudar-se com a bons germans... perquè després la indústria ho criminalitzi! En fi, mentre pugueu, canviau els jocs als quals ja no jugueu per altres amb altra gent o, si no, veneu-los de segona mà, que ja va bé i en redueix l'índex de penediment econòmic... Deixau videojocs i que vos en deixin... segurament amb el temps i la progressiva desaparició dels videojocs en format físic deixarem de poder-ho fer, però mentre sigui possible, explotau-ho. Record amb molt d'amor quan era infant i tenia la Gameboy... a classe circulaven cartutxos, de manera que encara que només tenguessis 2 o 3 jocs, en podies acabar jugant molts més!