Renovacions d'última hora

Avui recomanarem un consell molt senzill que potser ens passa per alt, tot i que és molt més habitual que el duguem a terme sense ni témer-nos-en (o per pura vessa).

Quan vos toqui renovar coses en què fan pagar (encara que siguin taxes) com el carnet d'identitat, el passaport, permís de conducció, l'ITV d'un vehicle... sempre que sigui possible, esperau el màxim de la data de venciment. La raó? Ben senzilla! Normalment aquestes renovacions prenen de punt de partida el dia de la renovació per començar a comptar per a la pròxima data d'expiració. Si vos avançau a la data d'expiració, perdreu un temps de validesa... que teniu pagat! Teniu-ho en compte, pensau que a força de retallar temps a les renovacions, potser en sumau una més al llarg de la vostra vida... I si en lloc de retallar les allargau més enllà de la data de caducitat, per ventura encara vos n'estalviareu una o dues de les que faríem al llarg de la vida (per exemple amb el passaport ho podeu fer, si no el necessitau, és igual que hagi caducat, ja el renovareu quan vos sigui necessari).

Regals amb molt d'amor

Si una cosa té l'amor, és que és gratuït i lliure de taxes... i per això ens agrada tant als aferrats.

Durant les vacances de Nadal era un bon moment per parlar dels regals, però hem decidit esperar a veure quants de vosaltres quèieu en la tudadissa de Nadal perquè ara pugueu escalivar una mica, que a vegades ja va bé... això i que l'autor del blog ha tingut el grip i no estava per escriure.

El món dels regals no té gaire sentit per als aferrats... En una sèrie prou coneguda, un personatge prou conegut diu una cosa així com (es nota molt que no em vull molestar a cercar el capítol per fer-ne la cita exacta?) que quan feim un regal, per exemple d'aniversari, l'altra persona queda compromesa a correspondre-hi amb un altre regal més o menys del mateix valor... de manera que al final la reflexió és obligada: per què no s'alliberen de tant de patiment i cadascú es compra allò que vulgui, si és que ho vol comprar?

Segurament els regals tenen un sentit original, d'agraïment i d'intercanvi. Després quan els aferrats no volem entrar en el joc ens diran que els no donam importància tot i que ens serà igual el que diguin i ens sentirem potser assenyalats, culpables, aïllats... El consumisme en sap més per vell que per Dimoni, i ha aconseguit un èxit més a la seva vitrina de victòries sobre una societat idiotitzada: que els regals s'han de fer per compromís i que s'han de comprar coses.

Com podem compaginar, doncs, els apreciats valors de l'intercanvi i de l'estalvi? Substituïu els doblers per l'amor, aquesta és la fórmula que us recomanam. Un regal fet a mà, un gest, un present immaterial... són moltes les opcions que teniu per fer regals que no us costin un sol cèntim i que omplin de joia les persones a qui voleu oferir-los. Cercau idees! Siau creatius! Aquest mateix Nadal vaig aprendre a fer ninots de ganxet a través d'internet i vaig poder fer segurament el regal més especial de la meva vida, amb hores i hores i hores de feina al darrere... i un cost zero perquè el fil ja el tenia, rondava per casa nostra. Donau valor a allò que no es pot comprar amb doblers!

Podríem cansar-nos d'idees, però una bona opció és que cadascú miri què és allò que se li dona bé i que gaudeix fent: si sou bons escrivint, escriviu un conte, il·lustrau-lo, cosiu-lo amb una cinta... Si vos agrada compondre cançons, regalau-ne una, per què no? Aquell que és bo dibuixant... té el cel guanyat per fer regals! Quantes coses se poden pintar? Encara que el vostre passatemps sigui fer figuretes de metall amb clips o polseres de fils... explotau-ho! Compartiu-ho! I si no teniu habilitats manuals, avui en dia no hi ha excusa, a través d'internet podeu aprendre moltíssimes artesanies que us poden donar una empenta definitiva a l'hora de regalar coses... que si a més són útils, millor!

I que provin de dir-vos res. Els aferrats també podem jutjar els regals dels altres... seria molt fàcil dir que és vulgar anar a una botiga i comprar amb els doblers de la setmanada qualsevol xorrada i no ho anam dient. Doncs això, una mica de respecte pels que hi posam temps i amor (però no doblers).

Ah, i una darrera cosa!  Molt alerta amb els grups de whatsapp per fer regals en conjunt... sol ser molt temptador, et solen demanar entre 5 i 10 euros a canvi d'oblidar-te'n del tema... És molt fàcil caure-hi, fins que un dia t'adones que una setmana tens tres aniversaris i t'adones que has d'enviar a tothom a fer punyetes. Teniu sempre una frase preparada per quan vos conviden a aquests grups. Es pot ser molt contundent "Gràcies però no vull gastar-me un duro!", tot i que l'experiència em diu que la gent que ens envolta no està gaire preparada per sentir el que tothom voldria dir i ningú gosa, per tant altres opcions ja faran el pes: "Em sap greu, és que li faig un regal pel meu compte!" és òptim.

I sincerament, això és el blog dels aferrats, el consell definitiu és que si no teniu temps per fer un regal, no en faceu. Ja hi haurà millors moments!

Videojocs (molt) cars

La indústria del videojoc mou molta pasta. N'ha de moure, perquè un videojoc acabat de sortir del forn té un preu contundent. Potser el consell més bàsic seria trobar hobbies més barats... Però avui dedicarem una entrada als amants dels videojocs perquè en cas que no vulgueu renunciar-hi, pugueu trobar opcions compatibles amb una bona salut econòmica.

Abans d'entrar en consells i valoracions, deixarem que algunes xifres ens il·lustrin. Dragon Ball Xenoverse (2015) per a Xbox One. El preu de sortida fou de 71,99 €. La gràcia és que avui en dia (cinc anys després del llançament) es pot adquirir per 12 euros a través d'Ebay... Dragon Ball Raging Blast (2009) per a Xbox 360. Preu de sortida: 69,95 €. Avui en dia es pot aconseguir per 8 euros a Cash Converters. En ambdós casos ens estalviam més del 80% del preu inicial del producte.

Si deixam de banda el format físic, trobam a vegades ofertes encara més estridents. La descàrrega per adquisició legal de jocs relativament antics fa que puguem pagar autèntiques pixerades (1, 2 i 3 euros...) per videojocs que en el seu moment valgueren una doblerada.

D'aquestes observacions, en podem extreure algunes premisses que ens ajudaran a actuar amb seny.

Tenir paciència 

Si sou víctimes de la pressió social, les modes i els desitjos fervents de la societat de consum, malament rai. Si voleu tenir el darrer videojoc que acaba de sortir i el voleu tenir ara, costi el que costi, hauríeu de revisar si de veritat entre les vostres prioritats vitals hi ha l'estalvi. Amb paciència, els jocs baixen de preu. Seguint la línia dels jocs de la franquícia de Bola de Drac, Dragon Ball: Kakarot Ultimate Edition es pot reservar ja per... 99,99€ per a Xbox One. Si poguéssiu viatjar al futur amb la màquina del temps de la Corporació Càpsula, segurament el trobaríeu pel 85% d'aquest preu... O menys. Però com que (suposo que) no és el cas, simplement relaxau-vos... i esperau. Així com el preu anirà baixant més i més, el nostre somriure s'eixamplarà més i més. És un bon moment per adquirir a preu de ganga videojocs de fa 8 o 9 anys... teniu recursos de sobra (Youtube, blogs...) per fer bones tries de videojocs que hagin envellit bé.

Comprar-ne de segona mà

No és cap secret... comprar un videojoc de segona mà, llevat que parlem d'edicions limitades, antigues de baixa tirada o de col·leccionista, vos hauria de sortir a compte: els videojocs de segona mà tendeixen... a baixar de preu! No és cap secret, que l'hagin fet servir no té cap valor afegit, al contrari, mentre aquest videojoc es vengui nou de trinca, de segona mà hauria de ser més barat (i si no ho és, desconfiau-ne). Aquest consell, combinat amb l'anterior, pot ser la clau per gaudir de l'afició als videojocs sense morir del sentiment de culpa d'haver de pagar el que valen nous de trinca.

Espipellau ofertes

Com ja hem comentat, estau atents, a vegades Steam o Gog o altres webs tenen ofertes amb descomptes molt contundents... Inclús fins al punt d'oferir jocs de franc! Mirarem, un dia, de dedicar un article a algunes d'aquestes webs per si les voleu vetlar.

Compartiu-ne

Vet aquí el gran enemic del capitalisme... La societat que coopera i com que comparteix les coses no es veu obligada a consumir. Som Satanàs! Tants d'anys d'anar a escola perquè ens inculquin els bells valors de compartir, cooperar, ajudar-se com a bons germans... perquè després la indústria ho criminalitzi! En fi, mentre pugueu, canviau els jocs als quals ja no jugueu per altres amb altra gent o, si no, veneu-los de segona mà, que ja va bé i en redueix l'índex de penediment econòmic... Deixau videojocs i que vos en deixin... segurament amb el temps i la progressiva desaparició dels videojocs en format físic deixarem de poder-ho fer, però mentre sigui possible, explotau-ho. Record amb molt d'amor quan era infant i tenia la Gameboy... a classe circulaven cartutxos, de manera que encara que només tenguessis 2 o 3 jocs, en podies acabar jugant molts més!

De pasta de dents

Una família que fa servir 10 tubs de 2 euros de pasta de dents a l'any, cosa certament possible i versemblant, haurà gastat en 20 anys de convivència familiar 400 euros.

Novament queda demostrat que els petits gests en l'àmbit familiar poden tenir un impacte econòmic brutal. La pasta de dents és un d'aquells recursos que potser fem servir cada dia i que no haurien de passar inadvertits per a l'aferrisme. Endinsem-nos-hi mitjançant uns petits consells i reflexions!

Que sigui poca. El meu odontòleg de confiança quan em donà lliçons per rentar-me les dents, m'indicà que al raspall hi havia de caure molt poca pasta i que s'havia d'introduir a la boca en sec, sense aigua. Queda dit: si sou dels que posau un munt de pasta al raspall, ni sou aferrats ni feu cas del meu odontòleg de confiança.

Aconseguiu mostres gratuïtes. Són pocs els llocs en què podeu aconseguir mostres gratuïtes de dentífric, potser a alguna farmàcia, herboristeria o a l'odontòleg, si és que aneu mai a un d'aquests llocs... també és freqüent als congressos i conferències sobre ortodòncia, a les habitacions d'hotel (sé què estau pensant: un autèntic aferrat no es pagaria mai una habitació d'hotel... però qui sap, potser ens hi conviden o ens toca en un sorteig). Aprofitau cada oportunitat per aconseguir-ne i, si en anar al dentista no us en dona però sí que ho havia fet anteriorment, deis-li que temps enrere us havia donat una mostra d'un dentífric que us va anar molt bé però que no recordau quin és. L'estratègia donarà els seus fruits, com el de l'infant que demana al seu padrí amb cara trista que no recorda quin gust té el Kinder Bueno. A l'escriptor d'aquest blog, seguint el primer consell (que sigui poca), tres mostres de dentífric mida XS li han durat pràcticament un any. Voilà.

El més barat. Realment hi ha tanta diferència entre un dentífric car i la pasta de dents més barata de Mercadona a Alcampo? La resposta és sí, és clar que hi ha diferència: uns ens fan menys infeliços a l'hora de passar per caixa. Si n l'exemple que introdueix aquest article aquella hipotètica família hagués apostat per un dentífric de 0,70 euros, en 20 anys hauria gastat 260 euros menys... i si a sobre es combina amb les bones pràctiques dels altres consells, de ben segur que la diferència seria encara més gran. No renuncieu a les oportunitats d'estalviar, les teniu aquí, al vostre davant i dedins la boca.

No feu servir pasta de dents. Aquest consell no té cap fonament mèdic però si cercau per internet descobrireu moltes teories que posen en dubte la necessitat i utilitat real dels dentífrics... o que inclús els assenyalen com a perjudicials. Tothom sap que ser aferrat no implica aferrar-se a qualsevol teoria medico conspiranoica que suposi gastar menys pasta... però hem de reconèixer que això pot passar. En tot cas, si dubtau de la seguretat del raspallat sec, sempre podeu alternar-lo amb el raspallat amb dentífric per mirar d'economitzar encara més aquesta faceta higiènica de la vostra vida. D'aquí a 10 dies tenc hora a cal dentista i durant aquests deu dies em raspallaré sense dentífric... obtendré una bona valoració en raspatllat per part dels professionals? Aviat ho sabrem.

El raspallat és com el sexe, el que importa és la tècnica.

L'Index de Penediment Econòmic (IPE)

Avui presentam una mica de teoria, pràctica que en aquesta nova etapa del blog dels aferrats esdevendrà habitual. Sabem que la pràctica és el fonament de l'estalvi, però conèixer la teoria ens pot ajudar a orientar les brúixoles i estalviar-nos alguns passos en fals. Destacam que la immensa majoria de la teoria exposada aquí no té fonament científic i serà d'inventiva pròpia: això és així perquè els estudis sobre l'aferrisme no són objecte de subvencions per l'evident motiu que van contra els desitjos del sistema consumista, de manera que aquesta mena d'estudis no interessen. L'altre motiu és que en molts casos no volem perdre el temps llegint teories si en podem inventar d'altres que tanmateix funcionen (i per les quals no hem de pagar el preu d'un llibre d'autoajuda, fet que restaria credibilitat a la nostra causa).

Dit això, parlem de l'Índex de Penediment Econòmic. Aquest índex és el valor en que resulta de la següent equació:

El resultat s'expressa en €/dia i té funcions interessantíssimes que anirem sucant al blog amb el temps.

De primeres, podem establir que la funció principal de l'IPE és comparativa. Un índex amb un valor elevat, en termes relatius, suposa un penediment gran per haver comprat determinat producte. Com més s'acosta l'IPE a zero el penediment és menor. Si l'IPE és negatiu, significa que hem guanyat diners respecte al preu que en pagàrem; per tant, no podem estar penedits, econòmicament parlant, d'haver comprat un article perquè n'hem tret beneficis.

Alguns exemples d'ús comparatiu amb l'Índex de Penediment Econòmic:

Si tenc una camiseta que m'ha costat 2 euros i m'ha durat 700 dies, tenint en compte que després no l'he poguda vendre, el seu seu índex de penediment és de 0,0028 up. És un índex baix. En canvi, una camiseta que em costi 27 euros i em dura 97 dies perquè la perd en un campament tendrà un índex de penediment de 0,27 €/dia. Per cada dia que l'he tenguda, he gastat aquests doblers.

Si em compr una guitarra per 100 euros i la venc 120 al cap de 130 dies de tenir-la, l'índex de penediment serà de -0,15 €/dia. Això significa que per cada dia que l'he tenguda he guanyat aquests doblers i que per tant no en puc estar gens penedit.

L'IPE és interessant per avaluar les coses que compram un cop deixen de fer-nos servei, però també resulta increïblement útil a l'hora d'avaluar futures compres. Per exemple: una al·lota l'altre dia em comentava que unes sabates que li havien costat 13.95 € li havien durat 7 anys (IPA = 0,0054 €/dia). Sens dubte, li havien retut! Ara si volgués podria fer servir aquesta xifra per orientar-se de cara a triar un parell de sabates noves: dividint el preu d'unes sabates noves per l'IPA de referència podem conèixer els dies que ens haurien de durar les noves perquè ens retin tant com les velles. Així, si ara se'n compra unes de 5 euros, en 925 dies d'ús en podríem estar satisfets. En canvi, si les sabates noves costen 120 euros, ens haurien de durar 22.222 dies (uns seixanta anys) perquè en puguem estar tan satisfets, econòmicament parlant, com ho hem estat amb les velles. Útil, eh?

El veritable preu de les crispetes

Si sou d'aquells que van al cinema cada diumenge de l'any, probablement hauríeu de començar llegint aquest enllaç a un article clàssic i exquisit que no passa de moda de la primer etapa del blog dels aferrats. El cinema com a hàbit és car i haurem de revisitar aquest article més endavant per recomanar bones pràctiques al respecte.

En tot cas, hi ha coses que són sagrades i que no haurien de fer-nos caure en paranys antiestalvi... en fi, simplement avui toca advertir-vos del bar dels multicinemes. Normalment els preus són desmesurats. Diuen que l'autèntic negoci de les sales de cinema es troba allà, i no és d'estranyar.

Ens centrarem en les crispetes, per simplificar la cosa. Per començar, siau ben conscients que cada vegada que comprau crispetes als multicinemes per menjar i fer crec-crec durant tota la pel·lícula, podeu molestar i envair l'espai d'altres usuaris del cinema... per exemple, la vostra butxaca es pot veure clarament disgustada.

Així doncs, hem d'estar preparats per això. No dubteu, en cap cas, si vos agrada fer una picadeta mentre mirau un film al cinema, de portar el menjar de casa vostra. Hi teniu dret i l'heu d'exercir, tot i que molts de cinemes es volen passar de vius en aquest sentit... Així, fins i tot, vos podreu pegar un bon tiberi per un preu ben raonable... A alguns cinemes el preu de les crispetes petites és de 3 euros. Se'm fa un nus a la gargamella només d'escriure-ho a l'article. Els menús amb crispetes poden rondar els 7 o 8 euros. Una autèntica apologia del desbarat.

Anem-nos-en al mercat. Cercant per sobre, podeu trobar sense dificultat blat de moro per fer crispetes a 1,56 € / kg. Vos imaginau menjar un kilogram de crispetes? Probablement estareu embafats abans d'arribar al mig kilogram i decidireu compartir-les amb altra gent de la sala guardar-les per a la següent pel·lícula. Preparau les crispetes tranquil·lament a casa, inclús si no són de la marca més barata serà molt més econòmic que al cinema. Ficau-les dins una bosseta i amagau-les si passau pena de trobar un porter primmirat que vos doni la tabarra.

«És que seran fredes». Recordau la dita: l'estalvi és com la venjança, se serveix fred.

Estalviem paper higiènic

No entrarem a valorar si el paper higiènic mereix o no l'adjectiu "higiènic", cosa que alguns articles que circulen per internet posen en dubte. L'únic que ens preocupa és que el paper higiènic, si és que no us l'heu trobat pel món, l'hem d'estar comprant contínuament, de manera que és element més d'anàlisi dins el món de l'aferrisme, i més encara si tenim en compte que es tracta d'un producte poc sostenible, problemàtic per al medi ambient.

No són moltes les opcions per substituir el paper higiènic, però la principal és l'aigua. No podem assegurar que l'ús d'aigua en aquests casos suposi un estalvi respecte al cost del paper, que és cert que és baix, però hem de tenir en compte que podem aconseguir aigua gratis sense haver-la de robar (un dia dedicarem un article a aquest tema). Per tant, es presenta com a l'opció principal. Altres experiències que podeu sentir parlen de l'ús de pedaços de tela per substituir el paper higiènic. Si el que voleu és torcar-vos el cul perquè heu anat a cagar sembla una idea de les que fan peresa, però sí que conegut molta gent que fa servir mocadors de tela en lloc dels tristament habituals de cel·lulosa... gran idea, sens dubte! Un cop més les petites revolucions existeixen de temps enrere...

Sabem que és difícil erradicar l'ús del paper higiènic: novament ens trobam davant d'un cas similar al del paper reutilitzat: és tan barat que la gent no hi dona importància... però quant de paper higiènic heu comprat a la vostra vida? Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.

Una pràctica que hauríem de tenir en compte si no hi volem renunciar és reduir-ne l'ús. Quants de bocinets de paper higiènic feis servir cada cop per torcar-vos? Explorau els vostres límits i posau a prova els vostres dots de papiroflèxia, tot pel bé de l'economia personal. Ah! I no oblideu, quan sou fora casa i feis servir un excusat, d'agafar una mica de paper extra per si de cas.

També podeu tirar d'opcions intermèdies. Si sabeu que vos heu de dutxar (pel matí, per exemple) i anau a fer caca, assegurau-vos de no fer servir paper higiènic i ja rentar-vos a la dutxa directament.