Si sou d'aquells que van al cinema cada diumenge de l'any, probablement hauríeu de començar llegint aquest enllaç a un article clàssic i exquisit que no passa de moda de la primer etapa del blog dels aferrats. El cinema com a hàbit és car i haurem de revisitar aquest article més endavant per recomanar bones pràctiques al respecte.
En tot cas, hi ha coses que són sagrades i que no haurien de fer-nos caure en paranys antiestalvi... en fi, simplement avui toca advertir-vos del bar dels multicinemes. Normalment els preus són desmesurats. Diuen que l'autèntic negoci de les sales de cinema es troba allà, i no és d'estranyar.
Ens centrarem en les crispetes, per simplificar la cosa. Per començar, siau ben conscients que cada vegada que comprau crispetes als multicinemes per menjar i fer crec-crec durant tota la pel·lícula, podeu molestar i envair l'espai d'altres usuaris del cinema... per exemple, la vostra butxaca es pot veure clarament disgustada.
Així doncs, hem d'estar preparats per això. No dubteu, en cap cas, si vos agrada fer una picadeta mentre mirau un film al cinema, de portar el menjar de casa vostra. Hi teniu dret i l'heu d'exercir, tot i que molts de cinemes es volen passar de vius en aquest sentit... Així, fins i tot, vos podreu pegar un bon tiberi per un preu ben raonable... A alguns cinemes el preu de les crispetes petites és de 3 euros. Se'm fa un nus a la gargamella només d'escriure-ho a l'article. Els menús amb crispetes poden rondar els 7 o 8 euros. Una autèntica apologia del desbarat.
Anem-nos-en al mercat. Cercant per sobre, podeu trobar sense dificultat blat de moro per fer crispetes a 1,56 € / kg. Vos imaginau menjar un kilogram de crispetes? Probablement estareu embafats abans d'arribar al mig kilogram i decidireu compartir-les amb altra gent de la sala guardar-les per a la següent pel·lícula. Preparau les crispetes tranquil·lament a casa, inclús si no són de la marca més barata serà molt més econòmic que al cinema. Ficau-les dins una bosseta i amagau-les si passau pena de trobar un porter primmirat que vos doni la tabarra.
«És que seran fredes». Recordau la dita: l'estalvi és com la venjança, se serveix fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada